Archivo de la etiqueta: telekinesis

Potser no feia falta?

End of watch

King, Stephen. End of Watch. London : Hodder & Stoughton, 2016. Cop. by Stephen King, 2016. 351 p. ISBN 978 1 473 63400 8. The Bill Hodges Trilogy ; [3]

End Of Watch

Com que us vaig dir que escriuria la ressenya de la tercera part de la trilogia de Bill Hodges, el detectiu retirat, aquí va la meva impressió del llibre.

Lamento reconèixer que he quedat una mica decebut. No ho sé, potser tenia massa expectatives, després de Finder Kepers, que vaig trobar molt bo. O potser no estava en el mood adequat, no ho sé, repeteixo. El cas és que m’ha costat acabar-lo, i dir això d’una obra d’SK és dur per a mi.

Hi ha dos factors o motius que pesen per deixar-me aquesta amargor:

El primer és la predictibilitat. És cert que algunes novel·les de King semblen cridar que han de ser portades al cinema – 11.22.63, per exemple, que no he vist i tinc moltes ganes de veure-, altres no.  Estic pensant en The Dark Tower , que mai s’hauria d’adaptar a cinema, perquè segur que faran malbé l’obra mestra més gran de l’autor (d’altra banda, l’adaptació i ampliació en format còmic sí que va ser una magnífica aposta, i el primer cicle, amb Jae Lee, és una obra d’art en majúscules), Duma Key, o Under the Dome, la qual la CBS ha adaptat en sèrie de TV de 39 episodis, que no he vist ni penso veure i que sembla que no van rebre bona crítica, especialment el darrer. (Això no impedeix que Under the Dome sigui una novel.la boníssima, i el final és típic de King -a l’estil d’It i altres èpics- però, repeteixo, no és la més adequada per a traslladar a pantalla, ni petita ni gran.)

Tornant al que ens interessa, End of watch, deia que, en primer lloc, és un thriller predictible que respon a tots els clixés que esperaries en una pel·licula de suspens en la qual saps que el detectiu enxamparà a un dolent molt dolent i molt llest, però bastant ximple al capdavall. I aquesta novel·la sí que sembla quasi més un guió de cinema novel·lat que no una història que s’hagi fet ella mateixa, essent King el receptor d’allò que li arriba -com ell acostuma a definir el seu procés creatiu. En aquest cas, sembla que totes les peces es fan encaixar de manera una mica forçada. (aquesta és la meva impressió, say sorry)

En segon lloc, aquesta concepció de thriller a la qual no ens té acostumats el mestre, no seria del tot dolenta si, com passava a Mr. Mercedes, la trama se centrés en personatges ben desenvolupats i acció/suspens dins d’un context real. Però no és així. Aquesta vegada SK no deixa fora els poders paranormals/sobrenaturals.

El que passa a aquesta tercera part de la trilogia és que Bradi Hartsfield (“Mr. Mercedes”), com a conseqüència de la contusió traumàtica que rep al final de la primera novel.la i que el deixa en estat (simulat) semi catatònic, no es va a podrir a la presó la resta de la seva vida sinó a un centre psiquiàtric. Allà, un metge l’utilitza durant tres anys com a conillet d’índies per a provar diferents drogues.

No queda clar si per aquesta experimentació, si pel trauma cranioencefàlic o per una combinació d’ambdues causes, però el fet és que Bradi desenvolupa poders psicotelekinetics, gràcies als quals, encara que el seu cos estigui fet una piltrafa, és capaç d’envair-ne d’altres per a dur a terme el seu propòsit, que no és altre que portar a tants adolescents com pugui a cometre suïcidi. I per a aconseguir aquesta gesta, Hartsfield utilitzarà una partida de videojocs obsolets que és capaç de trastocar, com a super capacitat que és per les tecnologies, introduint-hi missatges subliminars que hipnotitzen a tots aquells els quals utilitzen els videojocs i els porten a cometre suïcidi.

Personalment, no vaig gaudir llegint aquesta pseudobarreja de Carrie i The Dead Zone amb una novel·la i una trilogia que teòricament anava d’un altre pal. Però jo no sóc King i ell sabrà.

Està clar que la novel.la està pensada, i la càrrega important que hi surt de Twitter, Facebook, APPs i trama al voltant de les tecnologies actuals, deixa clar que SK cerca escriure coses que venguin en l’actual societat de les xarxes socials. Altre cop, ell sabrà. Però no és el que jo esperava -anyway, qui sóc jo, no? hahaha 🙂 .

Bé, llegirem el seu darrer conte, Cookie Jar, disponible online a text complet, a veure que tal…

Bazard Of

… i també tenim pendent les històries de The Bazard of Bad Dreams. 

I hi ha altres autors també!!! 😛

Fins a la propera entrada, long days and pleasent nights.