Archivo de la etiqueta: King

La trilogía del Detectiu Retirat

Finders Keepers

King, Stephen. Finders Keepers. New York : Pocket Books. Simon & Schuster, 2016. Cop. Stephen King, 2015. 525 p. ISBN 978-1-5011-0012-3. The Bill Hodges Trilogy ; [2]

Aquest és el segon llibre d’una trilogia de tres obres de lectura independent que s’anomena (oficiosament) The Mercedes Trilogy.

Finders Keeper (Simon & Schuster pocket editions)

Mr. Mercedes, comença a l’albada d’un dia de l’any 2009, en el qual un sonat es llança amb un Mercedes robat contra una llarga cua d’aturats de llarga durada, que han estat tota la nit esperant que obrissin les portes d’un centre cívic que els havia promès feina. En l’atac moren vuit persones  i quinze són greument ferides.

La segona entrega, Finders Keepers, comença el 1978, amb l’assassinat d’un escriptor.

John Rothstein és un escriptor que va aconseguir el seu major èxit amb les novel·les de Jimmy Gold, un inconformista que no accepta les regles del sistema ni les hipocresies. El personatge exerceix una forta influència sobre Morris Bellamy, un dels fans de l’escriptor, i aquesta influència es transforma en obsessió i finalment en ràbia quan, en la tercera entrega de les novel·les de Jimmy Gold, el protagonista es “rendeix”, sotmetin-se a treballar per diners i, especialment simbòlic,  acceptant una feina com a comercial.

John Rothstein, que tampoc accepta merdes de ningú, fa divuit anys que es va retirar de la vida social i viu reclòs a una cabana perduda del bosc. I en realitat mai ha deixat d’escriure.

Morris Bellamy i els altres dos que l’ajuden en l’atracament, irrompen a la seva propietat. L’assassinen i buiden la caixa forta, on hi tenia, a més d’un munt de diners, tota la seva producció literària, inèdita, dels darrers divuit anys, entre la qual dues novel·les més de Jimmy Gold.

Dellamy va a parar a la presó, condemnat a cadena perpètua per un altre assumpta, però, abans, amaga els manuscrits en un bagul; que 32 anys després descobrirà Peter Saubers, fill d’un dels ferits greument l’any anterior en l’atemptat de Mr. Mercedes.

El lligam de les novel·les és doncs l’atemptat, però també, i sobretot, Bill Hodges, un detectiu retirat que no va ser capaç de descobrir a l’autor de la matança de 2009 mentre estava de servei, però que sí que ho aconseguirà un cop retirat, precisament degut a la supèrbia del mateix Mr. Mercedes, que no se’n pot estar de contactar amb el detectiu per a vanagloriar-se del que va fer i de com en va poder escapar net.

Personalment, penso que Finders Keepers és millor, s’allunya de l’estil policíac de la primera i s’endinsa fortament en la temàtica, portada a l’extrem, de l’empremta que una obra literària pot deixar a la psique vulnerable d’una persona immadura i altament inestable. Recorda, evidentment, a Misery, però si bé en aquella, Annie Wilkie no acceptava que el seu autor favorit hagués mort a Misery Chastain i volia que la fes tornar, Morris Bellamy el què no accepta és que Jimmy Gold, el seu heroi i raó per viure, s’hagi “venut”, hagi claudicat.

Sense fer espoilers, us poso un fragment del llibre:

“How dare you bait me? I gave my life for those books! I killed for those books”
“I know”, Pete says. “And since you’re such a fan, here’s a little treat for you. In the last book, Jimmy meets Andrea Stone again. How about that?”
The wolf’s eyes widen. “Andrea? He does? How? What happens?”
Under such circumstances the question is beyond bizarre, but it’s also sincere. Honest. Pete realizes that the fictional Andrea, Jimmy’s first love, is real to this man in a way Pete’s sister is not. No human being is as real to Red Lips as Jimmy Gold, Andrea Stone, Mr. Meeker, Pierre Retonne (also known as The Car Salesman of Doom), and all the rest.

Us recomano amb moltes ganes que llegiu aquesta novel·la -si pot ser la versió original, el que ell ha escrit- que és, en la meva opinió, superior a Mr. Mercedes i …, bé, ara anava a escriure “una de les seves millors obres”, però és un comentari massa gratuït. Totes són d’obligada lectura (aquí m’ha sortit la vena incondicional, say sorry).

Ah, i el 7 de juny: End of Watch, la tercera entrega!!

Ja en llegireu la meva ressenya. 🙂

 

 

Art. Realitat donada versus creació de realitat

There are other worlds than these (John, “Jake”, Chambers)

Aquesta frase, d’un dels personatges de The Dark Tower, resum l’argument de l’obra més ambiciosa de Stephen King.

Però, a més, és també el live motive d’aquest blog.

Què és la realitat?

I què és la creació, literària i, obrint el ventall, artística?

Aplicant la Navalla d’Ockham, podem triar que la realitat “real” és la que vivim quotidianament, la nostra “experiència” vital, que va minvant segon a segon el seu contingut a mesura que ens apropem cap a l’instant final.

Però aquest argument-com qualsevol altra que s’inclogui en el camp de la reflexió filosòfica- és rebatible. Perquè, no és el mateix principi d’Ockham, d’un monjo franciscà del segle XIII, una reflexió més?

La meva opinió és que, un cop defugits tots els aproirismes, com el principi de causalitat per exemple, que condicionen el marc conceptual, totes les possibilitats estan en peu d’igualtat. I si introduïm la mecànica quàntica, qui diu on són els límits? Qui diu que no estem, literalment, creant realitat quan duem a terme el procés creatiu, allò que ens diferencia i eleva per sobre de la resta d’espècies (o aquesta hauria de ser la idea si més no)?

És un tema recurrent per a multitud d’autors, tant en el camp de la ficció com de l’assaig (Clive Barker ho tracta magníficament a Everville: The Second Book of the Art, al darrer capítol,  “Leaves from the Story-tree”). De fet, és el tema perquè, en certa manera, és la recerca del sentit de la nostra mateixa existència.

En aquest blog doncs hi pot cabre qualsevol temàtica, disciplina o suport que promogui o contribueixi a aquesta dialèctica.

Us invito a que hi dieu la vostra!

Una Torre, per a unir-los a tots

The Dark Tower. Generadora de la creació

La Torre Fosca és l’obra més ambiciosa d’Stephen King.

És un nexe en el qual SK fa que es trobin tots els temps i espais del suposat multivers del qual tant realitat com creació literària formen part.

Roland and The Tower
Roland of Gilead. And The dark Tower

D’una banda, les moltes novel.les que ell mateix ha creat al llarg de tota la seva dilatada activitat literària; de l’altra, la nostra realitat, que l’autor anomena The key Stone World -el món clau-; i en tercer lloc, ell mateix, endintsant-se en el camp de la metaliteratura, en una construcció que recorda molt a Niebla de Miguel de Unamuno, però a l’inrevés, ja que en l’obra d’Unamuno és el personatge protagonista qui es revela contra l’autor, mentre que en el cas de The Dark Tower és l’autor qui s’endinsa en la seva mateixa obra. 😯