Certificats d’habitabilitat

Certificats i Cèdules d’Habitabilitat

El Decret 141/2012, de 30 d’0ctubre,  sobre condicions mínimes d’habiltabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, estableix les condicions mínimes que han de reunir els habitatges, tant de nova construcció com preexistents, per a ser aptes per a l’ús i la residència de les persones.

Certificats d'habitabilitat

Aquest Decret se centra en les condicions mínimes d’habitabilitat i deixa la promoció d’accions de foment de l’exel.lènciala i altres mesures que preveu la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, per a una regulació específica. L’objecte d’aquesta disposició és regular les exigències per als habitatges, amb caràcter només d’habitabilitat.

L’altre precedent d’aquest decret és la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, que determina que l’atorgament de la cèdula no suposa la legalització de les construccions pel que fa a l’adequació de l’ús d’habitatge a la legalitat urbanística.

El Decret distingeix entre habitatge de nova construcció, habitatge preexistent  construit abans de l’11 d’agost de 1984, preexistent construit amb posterioritat a l’11 d’agost de 1984 i habitatges dotacionals públics.

La cèdula té una vigència de 25 anys per als habitatges de nova construcció i de 15 anys si es tracte de cèdules de segona ocupació o primera ocupació de rehabilitació.

De conformitat amb la Llei 18/2007, totes les empreses subministradores de serveis -energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres- han d’exigir la cèdula d’habitabilitat vigent  als usuaris per a la contractació dels serveis.

Arquitecte tècnic – gestor documental [pàgina en construcció]