Archivos de la categoría novel.les

Novel.les de ficció, fantasia o terror, en les quals l’arquitectura, altres disciplines artístiques o el mateix fet de la creació artística tenen un protagonisme rellevant.

Potser no feia falta?

End of watch

King, Stephen. End of Watch. London : Hodder & Stoughton, 2016. Cop. by Stephen King, 2016. 351 p. ISBN 978 1 473 63400 8. The Bill Hodges Trilogy ; [3]

End Of Watch

Com que us vaig dir que escriuria la ressenya de la tercera part de la trilogia de Bill Hodges, el detectiu retirat, aquí va la meva impressió del llibre.

Lamento reconèixer que he quedat una mica decebut. No ho sé, potser tenia massa expectatives, després de Finder Kepers, que vaig trobar molt bo. O potser no estava en el mood adequat, no ho sé, repeteixo. El cas és que m’ha costat acabar-lo, i dir això d’una obra d’SK és dur per a mi.

Hi ha dos factors o motius que pesen per deixar-me aquesta amargor:

El primer és la predictibilitat. És cert que algunes novel·les de King semblen cridar que han de ser portades al cinema – 11.22.63, per exemple, que no he vist i tinc moltes ganes de veure-, altres no.  Estic pensant en The Dark Tower , que mai s’hauria d’adaptar a cinema, perquè segur que faran malbé l’obra mestra més gran de l’autor (d’altra banda, l’adaptació i ampliació en format còmic sí que va ser una magnífica aposta, i el primer cicle, amb Jae Lee, és una obra d’art en majúscules), Duma Key, o Under the Dome, la qual la CBS ha adaptat en sèrie de TV de 39 episodis, que no he vist ni penso veure i que sembla que no van rebre bona crítica, especialment el darrer. (Això no impedeix que Under the Dome sigui una novel.la boníssima, i el final és típic de King -a l’estil d’It i altres èpics- però, repeteixo, no és la més adequada per a traslladar a pantalla, ni petita ni gran.)

Tornant al que ens interessa, End of watch, deia que, en primer lloc, és un thriller predictible que respon a tots els clixés que esperaries en una pel·licula de suspens en la qual saps que el detectiu enxamparà a un dolent molt dolent i molt llest, però bastant ximple al capdavall. I aquesta novel·la sí que sembla quasi més un guió de cinema novel·lat que no una història que s’hagi fet ella mateixa, essent King el receptor d’allò que li arriba -com ell acostuma a definir el seu procés creatiu. En aquest cas, sembla que totes les peces es fan encaixar de manera una mica forçada. (aquesta és la meva impressió, say sorry)

En segon lloc, aquesta concepció de thriller a la qual no ens té acostumats el mestre, no seria del tot dolenta si, com passava a Mr. Mercedes, la trama se centrés en personatges ben desenvolupats i acció/suspens dins d’un context real. Però no és així. Aquesta vegada SK no deixa fora els poders paranormals/sobrenaturals.

El que passa a aquesta tercera part de la trilogia és que Bradi Hartsfield (“Mr. Mercedes”), com a conseqüència de la contusió traumàtica que rep al final de la primera novel.la i que el deixa en estat (simulat) semi catatònic, no es va a podrir a la presó la resta de la seva vida sinó a un centre psiquiàtric. Allà, un metge l’utilitza durant tres anys com a conillet d’índies per a provar diferents drogues.

No queda clar si per aquesta experimentació, si pel trauma cranioencefàlic o per una combinació d’ambdues causes, però el fet és que Bradi desenvolupa poders psicotelekinetics, gràcies als quals, encara que el seu cos estigui fet una piltrafa, és capaç d’envair-ne d’altres per a dur a terme el seu propòsit, que no és altre que portar a tants adolescents com pugui a cometre suïcidi. I per a aconseguir aquesta gesta, Hartsfield utilitzarà una partida de videojocs obsolets que és capaç de trastocar, com a super capacitat que és per les tecnologies, introduint-hi missatges subliminars que hipnotitzen a tots aquells els quals utilitzen els videojocs i els porten a cometre suïcidi.

Personalment, no vaig gaudir llegint aquesta pseudobarreja de Carrie i The Dead Zone amb una novel·la i una trilogia que teòricament anava d’un altre pal. Però jo no sóc King i ell sabrà.

Està clar que la novel.la està pensada, i la càrrega important que hi surt de Twitter, Facebook, APPs i trama al voltant de les tecnologies actuals, deixa clar que SK cerca escriure coses que venguin en l’actual societat de les xarxes socials. Altre cop, ell sabrà. Però no és el que jo esperava -anyway, qui sóc jo, no? hahaha 🙂 .

Bé, llegirem el seu darrer conte, Cookie Jar, disponible online a text complet, a veure que tal…

Bazard Of

… i també tenim pendent les històries de The Bazard of Bad Dreams. 

I hi ha altres autors també!!! 😛

Fins a la propera entrada, long days and pleasent nights.

 

La trilogía del Detectiu Retirat

Finders Keepers

King, Stephen. Finders Keepers. New York : Pocket Books. Simon & Schuster, 2016. Cop. Stephen King, 2015. 525 p. ISBN 978-1-5011-0012-3. The Bill Hodges Trilogy ; [2]

Aquest és el segon llibre d’una trilogia de tres obres de lectura independent que s’anomena (oficiosament) The Mercedes Trilogy.

Finders Keeper (Simon & Schuster pocket editions)

Mr. Mercedes, comença a l’albada d’un dia de l’any 2009, en el qual un sonat es llança amb un Mercedes robat contra una llarga cua d’aturats de llarga durada, que han estat tota la nit esperant que obrissin les portes d’un centre cívic que els havia promès feina. En l’atac moren vuit persones  i quinze són greument ferides.

La segona entrega, Finders Keepers, comença el 1978, amb l’assassinat d’un escriptor.

John Rothstein és un escriptor que va aconseguir el seu major èxit amb les novel·les de Jimmy Gold, un inconformista que no accepta les regles del sistema ni les hipocresies. El personatge exerceix una forta influència sobre Morris Bellamy, un dels fans de l’escriptor, i aquesta influència es transforma en obsessió i finalment en ràbia quan, en la tercera entrega de les novel·les de Jimmy Gold, el protagonista es “rendeix”, sotmetin-se a treballar per diners i, especialment simbòlic,  acceptant una feina com a comercial.

John Rothstein, que tampoc accepta merdes de ningú, fa divuit anys que es va retirar de la vida social i viu reclòs a una cabana perduda del bosc. I en realitat mai ha deixat d’escriure.

Morris Bellamy i els altres dos que l’ajuden en l’atracament, irrompen a la seva propietat. L’assassinen i buiden la caixa forta, on hi tenia, a més d’un munt de diners, tota la seva producció literària, inèdita, dels darrers divuit anys, entre la qual dues novel·les més de Jimmy Gold.

Dellamy va a parar a la presó, condemnat a cadena perpètua per un altre assumpta, però, abans, amaga els manuscrits en un bagul; que 32 anys després descobrirà Peter Saubers, fill d’un dels ferits greument l’any anterior en l’atemptat de Mr. Mercedes.

El lligam de les novel·les és doncs l’atemptat, però també, i sobretot, Bill Hodges, un detectiu retirat que no va ser capaç de descobrir a l’autor de la matança de 2009 mentre estava de servei, però que sí que ho aconseguirà un cop retirat, precisament degut a la supèrbia del mateix Mr. Mercedes, que no se’n pot estar de contactar amb el detectiu per a vanagloriar-se del que va fer i de com en va poder escapar net.

Personalment, penso que Finders Keepers és millor, s’allunya de l’estil policíac de la primera i s’endinsa fortament en la temàtica, portada a l’extrem, de l’empremta que una obra literària pot deixar a la psique vulnerable d’una persona immadura i altament inestable. Recorda, evidentment, a Misery, però si bé en aquella, Annie Wilkie no acceptava que el seu autor favorit hagués mort a Misery Chastain i volia que la fes tornar, Morris Bellamy el què no accepta és que Jimmy Gold, el seu heroi i raó per viure, s’hagi “venut”, hagi claudicat.

Sense fer espoilers, us poso un fragment del llibre:

“How dare you bait me? I gave my life for those books! I killed for those books”
“I know”, Pete says. “And since you’re such a fan, here’s a little treat for you. In the last book, Jimmy meets Andrea Stone again. How about that?”
The wolf’s eyes widen. “Andrea? He does? How? What happens?”
Under such circumstances the question is beyond bizarre, but it’s also sincere. Honest. Pete realizes that the fictional Andrea, Jimmy’s first love, is real to this man in a way Pete’s sister is not. No human being is as real to Red Lips as Jimmy Gold, Andrea Stone, Mr. Meeker, Pierre Retonne (also known as The Car Salesman of Doom), and all the rest.

Us recomano amb moltes ganes que llegiu aquesta novel·la -si pot ser la versió original, el que ell ha escrit- que és, en la meva opinió, superior a Mr. Mercedes i …, bé, ara anava a escriure “una de les seves millors obres”, però és un comentari massa gratuït. Totes són d’obligada lectura (aquí m’ha sortit la vena incondicional, say sorry).

Ah, i el 7 de juny: End of Watch, la tercera entrega!!

Ja en llegireu la meva ressenya. 🙂

 

 

Una Torre, per a unir-los a tots

The Dark Tower. Generadora de la creació

La Torre Fosca és l’obra més ambiciosa d’Stephen King.

És un nexe en el qual SK fa que es trobin tots els temps i espais del suposat multivers del qual tant realitat com creació literària formen part.

Roland and The Tower
Roland of Gilead. And The dark Tower

D’una banda, les moltes novel.les que ell mateix ha creat al llarg de tota la seva dilatada activitat literària; de l’altra, la nostra realitat, que l’autor anomena The key Stone World -el món clau-; i en tercer lloc, ell mateix, endintsant-se en el camp de la metaliteratura, en una construcció que recorda molt a Niebla de Miguel de Unamuno, però a l’inrevés, ja que en l’obra d’Unamuno és el personatge protagonista qui es revela contra l’autor, mentre que en el cas de The Dark Tower és l’autor qui s’endinsa en la seva mateixa obra. 😯