espai Bolonya

La disbauxa de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior

Endreçant papers he trobat un article de José Antonio Merlo Vega a la Taula Rodona El perfil del profesional de bibliotecas públicas (Merlo Vega, José Antonio. “La formación universitaria del profesional bibliotecario en España y la adaptación al Espacio Europeo de Educación Superior”. A El perfil del profesional de bibliotecas públicas. [2004]. Pàg. [11-21]. Disponible a: Travesía) que ara, mirat en retrospectiva, és molt significatiu.

Comença fent un repàs de la travessia de la professió de l’antiga Biblioteconomia i documentació des dels temps de Jordi Rubió fins a la data de l’article, any 2004, passant per la Llei de Reforma Universitària de 1983, l’inici de la diplomatura de tres anys, i l’any següent, 1992, de la llicenciatura de dos, i avisant de com totes les titulacions universitàries es modificaran imminentment (recordem, 2004) per a adaptar-se al model europeu.

Doncs bé, en la segona part de l’article -“El presente cambiante y el futuro próximo”- Merlo defensava aquesta adaptació al nou esquema europeu promovida por la agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), que en l’àmbit de la documentació va significar el grau  en Informació i documentació de quatre anys i com de bé s’estaven fent les coses.

Jo vaig començar Informació i documentació a la UB el 2011, quan tot just començava el pla de 4 anys i 240 crèdits (europeus) a un preu que per a mi -que ja tenia un altre títol universitari- era quasi el d’una universitat privada. Recordo com si fos ahir que ens explicaven això de Bolonya, de les competències transversals i específiques, etc. per a justificar els 4 anys per uns estudis que sempre havien estat de 3. Acabat el grau, aquest 2016, sembla que a Europa els graus són de tres anys, no quatre (ah, però que és evident que sense fer un postgrau o màster o quelcom més, de poc serveixen els 4 (no tres) anys emprats en el grau…).

Antonio Merlo acabe l’article amb aquestes paraules:

Sea como sea, las titulaciones relacionadas con Biblioteconomía existentes en la actualidad tienen sus días contados y ya se piensa en la adaptación al Espacio Europeo de Educación Superior, donde los centros españoles que forman profesionales bibliotecarios serán pioneros, al tener ya diseñadas las bases de la nueva enseñanza que se va a ofrecer. Al menos esta vez, todo se ha hecho de forma correcta, bien organizada, pensando en la calidad formativa, teniendo en cuenta todos los factores profesionales y con visión de futuro.

[No hase falta desir nada mas]

La trilogía del Detectiu Retirat

Finders Keepers

King, Stephen. Finders Keepers. New York : Pocket Books. Simon & Schuster, 2016. Cop. Stephen King, 2015. 525 p. ISBN 978-1-5011-0012-3. The Bill Hodges Trilogy ; [2]

Aquest és el segon llibre d’una trilogia de tres obres de lectura independent que s’anomena (oficiosament) The Mercedes Trilogy.

Finders Keeper (Simon & Schuster pocket editions)

Mr. Mercedes, comença a l’albada d’un dia de l’any 2009, en el qual un sonat es llança amb un Mercedes robat contra una llarga cua d’aturats de llarga durada, que han estat tota la nit esperant que obrissin les portes d’un centre cívic que els havia promès feina. En l’atac moren vuit persones  i quinze són greument ferides.

La segona entrega, Finders Keepers, comença el 1978, amb l’assassinat d’un escriptor.

John Rothstein és un escriptor que va aconseguir el seu major èxit amb les novel·les de Jimmy Gold, un inconformista que no accepta les regles del sistema ni les hipocresies. El personatge exerceix una forta influència sobre Morris Bellamy, un dels fans de l’escriptor, i aquesta influència es transforma en obsessió i finalment en ràbia quan, en la tercera entrega de les novel·les de Jimmy Gold, el protagonista es “rendeix”, sotmetin-se a treballar per diners i, especialment simbòlic,  acceptant una feina com a comercial.

John Rothstein, que tampoc accepta merdes de ningú, fa divuit anys que es va retirar de la vida social i viu reclòs a una cabana perduda del bosc. I en realitat mai ha deixat d’escriure.

Morris Bellamy i els altres dos que l’ajuden en l’atracament, irrompen a la seva propietat. L’assassinen i buiden la caixa forta, on hi tenia, a més d’un munt de diners, tota la seva producció literària, inèdita, dels darrers divuit anys, entre la qual dues novel·les més de Jimmy Gold.

Dellamy va a parar a la presó, condemnat a cadena perpètua per un altre assumpta, però, abans, amaga els manuscrits en un bagul; que 32 anys després descobrirà Peter Saubers, fill d’un dels ferits greument l’any anterior en l’atemptat de Mr. Mercedes.

El lligam de les novel·les és doncs l’atemptat, però també, i sobretot, Bill Hodges, un detectiu retirat que no va ser capaç de descobrir a l’autor de la matança de 2009 mentre estava de servei, però que sí que ho aconseguirà un cop retirat, precisament degut a la supèrbia del mateix Mr. Mercedes, que no se’n pot estar de contactar amb el detectiu per a vanagloriar-se del que va fer i de com en va poder escapar net.

Personalment, penso que Finders Keepers és millor, s’allunya de l’estil policíac de la primera i s’endinsa fortament en la temàtica, portada a l’extrem, de l’empremta que una obra literària pot deixar a la psique vulnerable d’una persona immadura i altament inestable. Recorda, evidentment, a Misery, però si bé en aquella, Annie Wilkie no acceptava que el seu autor favorit hagués mort a Misery Chastain i volia que la fes tornar, Morris Bellamy el què no accepta és que Jimmy Gold, el seu heroi i raó per viure, s’hagi “venut”, hagi claudicat.

Sense fer espoilers, us poso un fragment del llibre:

“How dare you bait me? I gave my life for those books! I killed for those books”
“I know”, Pete says. “And since you’re such a fan, here’s a little treat for you. In the last book, Jimmy meets Andrea Stone again. How about that?”
The wolf’s eyes widen. “Andrea? He does? How? What happens?”
Under such circumstances the question is beyond bizarre, but it’s also sincere. Honest. Pete realizes that the fictional Andrea, Jimmy’s first love, is real to this man in a way Pete’s sister is not. No human being is as real to Red Lips as Jimmy Gold, Andrea Stone, Mr. Meeker, Pierre Retonne (also known as The Car Salesman of Doom), and all the rest.

Us recomano amb moltes ganes que llegiu aquesta novel·la -si pot ser la versió original, el que ell ha escrit- que és, en la meva opinió, superior a Mr. Mercedes i …, bé, ara anava a escriure “una de les seves millors obres”, però és un comentari massa gratuït. Totes són d’obligada lectura (aquí m’ha sortit la vena incondicional, say sorry).

Ah, i el 7 de juny: End of Watch, la tercera entrega!!

Ja en llegireu la meva ressenya. 🙂